BOCACCIO BOITE: L'AMAGAT DIVINO GAUCHE DE BARCELONA

S'ha escrit molt sobre la Gauche Divine a Barcelona, ​​un fenomen que potser s'ha magnificat però que sens dubte va deixar una empremta significativa en el paisatge cultural del final del franquisme.

Una discoteca —una boîte al carrer Muntaner— promoguda per l'empresari Oriol Regàs era el lloc discret on els intel·lectuals es reunien per desconnectar i intercanviar opinions i punts de vista polítics. Es va convertir en un viver que, malgrat la censura franquista, va començar a injectar color a la Barcelona, ​​altrament grisa, de la dictadura.

Tot i que sovint se'l critica com una mena de "progressisme elegant", amb detractors que intentaven soscavar el seu llegat a causa del seu limitat compromís amb les causes obreres, molts intel·lectuals van utilitzar aquest lloc de trobada per avançar en les seves activitats artístiques. Escriptors, arquitectes, pintors, filòsofs, publicistes, fotògrafs i altres professionals liberals passaven les nits a Bocaccio, donant lloc a un mite que, com tots els mites, tenia virtuts i defectes.

A EL RETROVISOR , expliquem la història a través d'artefactes, i en aquest cas, hem recuperat les portes del llegendari local —construïdes amb fusta massissa en estil Art Nouveau— quan va tancar el 1985. El disseny interior de tot l'espai va ser concebut per Xavier Regàs, germà d'Oriol.

La llista de personalitats que passaven freqüentment per aquestes portes és il·lustre i extensa. Figures com Carlos Barral, Joan Manuel Serrat, Jaime Gil de Biedma, Oriol Bohigas, Ricardo Bofill, Guillermina Motta, Rosa Regàs, Óscar Tusquets, Juan Marsé, Leopoldo Pomés, Beatriz de Moura, Teresa Gimpera, Carmen Balcells, Gabriel García Márquez i Mario Vargas Llosa il·lustren la vitalitat cultural que va protagonitzar apuesta època. La Nova Cançó, l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i el boom literari llatinoamericà van prendre forma dins la calidesa dels seus murs granats.